Màrqueting del vi: com conquerir nou públic

Què fan els cellers per conquerir els nous consumidors? Aquest és el títol d’una de les ponències a Alimentària 2016 a càrrec dels directors de màrqueting de tres de les més grans empreses productores a l’estat espanyol: Guillem Graell de Codorniu, Joaquim Tosas de Torres i Eugeni Brotons de González Byass.

DSC_0400

Les seves observacions, discutibles, s’han d’emmarcar en el context numèric i productiu -i altament globalitzat- de les seves marques. Els tres coincideixen que paraules com terroir, tanins, fermentació, etc allunyen el consumidor i li fan agafar por al món del vi. Aquesta seria una de les causes que faria que Espanya és l’únic país productor on es consumeix més cervesa que no pas vi. Les tres grans marques aposten per entendre què vol el consumidor, apropar-se al públic jove i establir estratègies diferenciades. Així, tenen productes per a totes franges d’edat, posició social i experiència gustativa. Productes com el Frizz de Codorniu busquen introduir al món del vi un nou consumidor de paladar fàcil. Torres, per la seva banda, aposta per ser present on hi hagi el client i per oferir els seus productes en ambients fins ara reservats a la cervesa, a festivals de música avançada com el Sónar o de rock com el Primavera Sound. González Byass juga a tots els terrenys possibles: vol ser creatiu i innovador en alguns productes, i conservar l’autenticitat i la tradició en altres. I per sobre de tot, considera que és bàsic oferir seguretat i garantia de qualitat a un consumidor que se sent atabalat per tanta oferta. Tots tres cellers, si encara en podem dir d’aquesta manera, compten amb uns pressupostos per publicitat i màrqueting fora de l’abast de la majoria d’elaboradors catalans. I per tant, la seva estratègia difícilment és copiable. Juguen una altra lliga però, tot i així, uns i altres han de posar el consumidor en primer pla, estudiar-lo i oferir-li el que demana.

Visita del CFGS de màrqueting enològic a Bouquet d’Alella

Bouquet d’Alella és un dels cellers “joves” de la DO Alella. Tot i que a Can Boquet ja s’hi feia vi des de fa un grapat d’anys -de fet, la masia està documentada des del segle XIV-, va ser el 2010 que els actuals propietaris van decidir engegar un nou projecte vitivinícola.

DSC_0316

La setmana passada, els alumnes de primer del Cicle Superior de Màrqueting Enològic de l’Institut d’Alella vam tenir l’oportunitat de visitar el celler. Ja d’entrada, Bouquet d’Alella captiva el visitant per l’emplaçament de la masia envoltada de vinyes, acabades de brotar, i la majestuositat de la casa fortificada, amb torre de l’homenatge inclosa. La Marina, que s’encarrega de l’enoturisme, ens va guiar per algunes de les vinyes de pansa blanca properes al celler, mentre els peus se’ns enfonsaven en l’arena granítica del sauló desintegrat, signe d’identitat del terreny i dels vins d’Alella. A Bouquet tenen 13 hectàrees de vinya disseminades per tres poblacions, Alella, Teià i Vilassar, i on hi tenen plantades pansa blanca, garnatxa negra i blanca, chardonnay, syrah i una petita part de monestrell.

IMG-20160414-WA0013

Són un celler encara petit, que tot just produeix 24000 ampolles, amb sis referències al mercat: un blanc de pansa blanca i garnatxa jove, un blanc de pansa blanca amb bóta, una garnatxa negra jove, un syrah amb 12 mesos de fusta, un vi dolç de garnatxa i un escumós de pansa blanca i chardonnay.

Però més enllà dels vins, Bouquet d’Alella té un ampli catàleg d’activitats enoturístiques, que aprofiten l’espai inigualable de què disposen. Al voltant del mas i de les vinyes s’hi fan esmorzars de forquilla, calçotades, pícnics entre vinyes, passejades en quad o un festival d’estiu de música, entre altres.

Després de rebre tota aquesta informació i de visitar les vinyes i el celler, on justament hi estaven embotellant l’anyada 2015 de garnatxa negra, vam tastar alguns dels vins enmig de l’era de la masia, amb unes immillorables vistes a les vinyes i al poble d’Alella. Un tast tranquil i relaxat, sota el sol de primavera, molt més hedònic que no pas organolèptic i amb la satisfacció d’haver conegut una mica més els vins d’Alella.

Ruta del vi de la DO Alella

Una cinquantena d’establiments, els 9 cellers i alguns dels viticultors de la DO Alella formen part des d’avui de la ruta del Vi d’aquesta denominació d’origen, la més petita de Catalunya, però una de les que té major potencial de creixement enoturístic per la proximitat que té amb Barcelona.

DSC_0228

Entre els establiments que s’hi han adherit hi ha botigues, restaurants, hotels, serveis turístics o empreses relacionades amb el món del vi dels 28 municipis que integren el Consorci de Promoció Enoturística del Territori de la DO Alella. Establiments i cellers que han de treballar coordinadament amb el suport de l’administració per promoure el turisme a la zona amb l’incentiu específic que suposa el món i la cultura vitivinícola. Crear llaços i sinergies, així ho ha demanat a la presentació de la Ruta el coordinador general de l’INCAVI, Xavier Agell, que ha insistit en el fet que iniciatives com aquesta han de ser Unions Estables d’Empreses i Administracions, en contraposició a les UTE (Unions temporals d’empreses) que s’uneixen per a objectius concrets i temporals.

L’alcalde d’Alella i president del Consorci d’Enoturisme, Andreu Francisco, també ha destacat la unió de tots els sectors implicats com a única fórmula d’èxit, després d’anys de desavinences entre productors, administracions i agents locals. El president del Consell Regulador de la DO, per la seva banda, creu que la Ruta del Vi els obliga a treballar més i millor, i és un incentiu per continuar fent vins “excel·lents”.

DSC_0227

La ruta suposa un pas més en l’objectiu de donar a conèixer els vins que es fan a la DO i el patrimoni paisatgístic, històric i cultural que l’integren. Tots aquests recursos, juntament amb els establiments adherits i els elaboradors figuren a un catàleg en forma de mapa, que ajudarà el turista a definir el seu itinerari i les seves visites. Els establiments tindran un distintiu que els identificarà com a integrants de la ruta,

L’acte de presentació de la Ruta del Vi de la DO Alella s’ha fet a la Casa del Marquès de El Masnou, en un gest que serveix per mostrar la descentralització de la denominació i consolidar la implicació dels 28 municipis adscrits al consorci d’Enoturisme (més dos municipis més, Arenys de Munt i Llinars del Vallès, que podrien incorporar-s’hi aviat).

Vignerons Indépendants: el vi fet cultura

Cap de setmana express a Niça, a la Costa Blava francesa. 1300 quilòmetres amb l’únic objectiu de comprar vi.

IMG-20160214-WA0009Però a França, comprar vi és sinònim d’aprenentatge. S’hi celebrava el saló dels Vignerons Indépendants, una fira comercial on petits i mitjans viticultors exposen i venen els seus productes. Els Vignerons Indépendants és un sindicat que agrupa 7000 productors de tot França que es venen ells mateixos el vi. Uns quants caps de setmana a l’any, aquest sindicat organitza fires comercials a les principals ciutats: París, Burdeus, Rennes, Lió, Estrasburg, Niça…

Leer más

Vins naturals vs. vins parkeritzats (o Feiring vs. Parker)

Alice Feiring és una periodista novaiorquesa especialista en vins i gran defensora dels vins naturals. El primer dels seus llibres, “La batalla por el vino y el amor” -The battle for wine and love, en el seu títol original-, porta el suggerent subtítol “o Cómo salvé al mundo de la parkerización”.

2256365Quan parla de parkerització, que ho fa de l’estandardització dels vins, d’un corrent entre molts productors a fer els vins d’una determinada manera, de la manera que agradin a Robert Parker, the Wine Advocate, l’influent crític que puntua en base a 100 els que per a ell són els millors vins del món. Recorda la temàtica de Mondovino, possiblement el millor documental sobre vins que s’hagi fet. Explica com hi ha grans vins que s’han convertit en vulgars (subjectivitat màxima, tot i l’empatia que genera el seu discurs): vins amb fusta, amb molta fruita, torrats i vainilla, d’un color rubí intens, vins voluptuosos i amb molt cos. Res de subtilesa, res de vins delicats, de color fràgil. Vins que, segons Feiring, ja no transmeten el terreny -o terroir-.

Leer más

Tast vertical de Marquès d’Alella Allier Chardonnay

Un tast vertical és aquell en el que es tasten diferents anyades d’un mateix vi. Com n’arriba, de canviar, un vi, en funció de l’edat!  Hi ha vins, en canvi, que any rere any són iguals. Són vins molt tècnics, fets amb recepta, on qualsevol dissonància (diga-li més o menys pluja, més o menys calor, …) s’equilibra al laboratori.

foto de Dani Valverde
foto de Dani Valverde

Fins fa poc temps pensava que això era signe de bona praxi, de bona tecnologia, però ara he comprès que l’autenticitat d’un vi es mesura per si és capaç de descriure el terreny i les condicions climatològiques d’un any determinat, si hi podem entreveure com es va veremar i com va ser tractat a posteriori. 

Leer más

Enoturisme a la Toscana

La Toscana és la regió vitivinícola per excel·lència d’Itàlia. En quantitat, segur. De qualitat, com a tot arreu, n’hi ha per a tots els gustos.

Francesco SgroiFrancesco Sgroi

El que sí que és evident és que hi ha cultura de vi. Arreu. L’enoturisme està molt desenvolupat. No només la possibilitat de visitar cellers, més restrictiva que aquí, sinó de respirar vi a cada racó. Tant en llocs eminentment turístics com en d’altres més impensats. Es pot prendre una copa a qualsevol banda. Dinant, amb un bon plat de pasta, o a mitja tarda en un dels molts bars que n’ofereixen. Moltes pizzeria, trattoria i osteria van seguides del cognom vineria.

Leer más

El palo cortado i altres vins de Jerez

Els vins de Jerez són uns grans desconeguts a Catalunya. Jo mateix, no li havia donat cap oportunitat a un vi d’aquella terra des de que fa anys, en una visita a Sevilla, vaig demanar un fino i no em va agradar, el vaig trobar massa sec. Fins fa uns mesos, que vaig tastar gairebé per casualitat un “oloroso” i un Pedro Ximenes. I ara m’adono que tot i que mai és tard, he perdut un temps preciós. Ho he vist clar després d’emocionar-me com poques vegades després de veure “El Misterio del Palo Cortado” (José Luis López-Linares, 2015).

Leer más

Please wait...

Subscribe to our newsletter

Want to be notified when our article is published? Enter your email address and name below to be the first to know.