37ª edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

Benvingut caigut,

el cap de setmana del 27 al 29 d’octubre hi va haver a Barcelona, més concretament al Passeig de Lluís Companys (Arc del triomf), la 37ª edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, on van assistir 68 cellers de les 12 denominacions d’origen del vi català.

Un cop a la fira, es podia degustar els vins que et fessin més gracia per un preu molt simbòlic, de tal forma que era una mostra ideal per poder augmentar el coneixement sobre el món del vi, poden parlar directament amb els propis elaboradors i passar una bona estona amb companyia hi ha que el temps acompanyava.

A continuació adjunto un petit video on és pot observar lo que va ser la fira amb una petita explicació:

I per finalitzar deixo per aquí la guia oficial d’aquest any 2017, on es pot trobar tota la informació mes detallada: GUIA OFICIAL

Salut, i fins aviat!

El casament dels vins i els aliments

Segons la Viquipèdia, el maridatge entre el vi i el menjar és el procés de casar metafòricament un aliment amb un vi, amb la intenció de realçar el plaer de menjar-los. En l’àmbit de la restauració, el sumiller normalment és l’encarregat de recomanar les combinacions de menjar i vi als comensals. Es tracta de trobar la combinació adequada entre el sabor i la textura dels aliments i el vi, per aconseguir una experiència més plaent per al nostre paladar. Avui en dia, amb les noves varietats i formes d’elaboració dels vins, la combinació estandarditzada ha saltat per l’aire, i s’han obert noves opcions d’aparellament.

La combinació entre vi i aliments pot ser: per contrast, per afinitat i/o regional, aquesta última  és, sens dubte, l’original, perquè les tradicions culinàries d’una determinada zona se solen harmonitzar amb els vins que allí es produeixen.

D’aquest últim maridatge forma part la combinació de pa amb tomaca català i un cava brut nature de Mas Candí, on a la combinació de les tres varietats habituals, xarel·lo, parellada i macabeu se li va sumar el sumoll. L’elaboració de l’escumós sense afegir licor d’expedició, li va donar un punt dolç que ajudà a restar l’acidesa de la tomaca.

Un maridatge també regional, però alhora de contrast, és l’ostra i un sauvignon blanc de la vall del Loira, un vi fresc, calcari i cítric que potencia la salinitat del mol·lusc.

Sorprenent va ser, l’aparellament del foie amb un verdejo. Vi que, ni a nas ni a boca, es va deixar reconèixer per estar elaborat amb raïm de vinyes prefiloxériques i macerat sencer durant dos mesos en gerres, per després fer la fermentació alcohòlica de tres mesos en bótes. L’afinitat amb el plat era molt potent perquè ressaltava els matisos del foie i alhora te netejava la boca del greix.

Probablement el que menys va conjugar sabors i textura va ser el plat de tonyina amb soja i el vi acabat d’embotellar d’Oriol Artigas, Mas Pellisser Vermell. El gust del peix blau cru amb la salsa asiàtica va amagar el contrast de la combinació de garnatxa, merlot i sirà, i tampoc va aconseguir contrarestar la salinitat del plat.

I si algú pensava que la xocolata no es pot menjar amb vi, que vagi oblidant el prejudici, això si, sempre i quan el percentatge de cacau no sobrepassi el 70 per cent. Perquè amb un vi syrah de La Rioja, elaborat per Martúe, queda perfecte. Mentre que si la xocolata arriba al 99 per cent de cacau, l’amargor es veu incrementada fins a límits intolerables per al nostre paladar. La intensitat d’un vi tradicional és molt afí a la potència d’una bona xocolata.

I que dir del bon maridatge que fan els peixos salats, com l’anxova, amb una manzanilla de San Lucas de Barrameda elaborada amb 100 per cent Palomino del celler Gutiérrez Colosia. Fins i tot anava bé amb el formatge roquefort, però destrossava l’aparellament amb un Camembert. Productes làctis que van combinar amb perfecció amb un Vi de Boira del Penedés de DG Caligo. Un coupatge de Sauvignon Blanc, Chardonnay i Albariño de raïm amb botritis i 2 anys de barrica, que ens rcordava als vins de Sauternes.

 

Els vins francesos. Un passeig per l’Alsàcia

La introducció als vins de França va començar el passat divendres amb l’Alsàcia, una regió històrica situada a l’extrem nord-est, fronterera amb Alemanya i Suïssa, que comprèn els departaments de l’Alt Rhin i del Baix Rhin. El cultiu del vi, indissociable de la història d’Alsàcia, es manifesta activament en els seus paisatges, les seves tradicions i el seu patrimoni. La barrera natural dels Vosges, que afavoreix un microclima sec, l’exposició sud-est del vinyer i la complexitat geològica dels sòls, proporcionen unes condicions úniques per a les vinyes i permeten una maduració lenta i perllongada que preserva l’aroma del vi.
Hi han 53 Denominació d’Origen Controlat d’Alsàcia o AOC (appellations d’origine contrôlée). Les varietats més importants són la Riesling, Gewürztraminer, Pinot Gris i Muscat en raïm blanc i la Pinot Noir en negre, tot i que en realitat hi són set les varietats utilitzades: la Silvaner, la Pinot Blanc, la Pinot Auxerrois i la Chasselas.

Els vins d'Alsàcia
Quant a la classificació dels vins, a Alsàcia canvia respecte de la resta de França, ja que només té vins de taula, país, regional, municipal i gran cru.
Els Vins de Denominació d’Origen Controlat Alsàcia, són el resultat d’una sola varietat. En aquest cas, el nom del cep pot estar indicat en l’etiqueta. Però també poden ser resultat d’una barreja de diversos ceps denominada “Edelzwicker”. En l’etiqueta, a més, també pot aparèixer una denominació geogràfica com una localitat o una ciutat. La DOC Alsace representa actualment 74% de la producció total de la qual el 92% són blancs.
La DOC Grand Cru va ser creada en 1975 i distingeix progressivament 51 lieux-dits (llocs determinats) delimitats. Corona als terrers excepcionals, que aporten als vins una força expressiva i una particular autenticitat. La superfície d’aquests vinyers d’excepció varia entre 3 i 80 hectàrees. L’etiqueta esmenta obligatòriament l’anyada, una de les 51 lieux-dits podent beneficiar la denominació, i indica generalment el cep. Entre els ceps alsacians estan admeses, excepte excepcions, el Riesling, el Gewurztraminer, el Pinot Gris i el Muscat. Els Grands Crus d’Alsace representen una producció anual mitjana de prop de 45.000 hl, sent això solament el 4% del total dels Vins d’Alsàcia.
Un tast d’Alsàcia

Vins tastats al CFGS Ins Alella

El primer vi que vam tastar va ser un negre: AOC Alsàcia Pinot Noir “Reserva” 2014 del celler TrimbachDe color robí amb reflexos, molt fluid, a nas destacava una aroma de reducció que va anar desapareixent per donar fruites vermelles. En boca tenia notes fèrrics, fruita vermella, però amb poca estructura i profunditat. Molt lleuger fruit d’eixos 12,5 de volum alcohòlic. Aquest va ser l’únic negre que vam tastar.

El segon era del celler Marcel Deiss un Pinot d’Alsace 2014. Una barreja de Pinots (Blanc, Auxerrois, Gris i Noir) Molt bon vi, que inclou notes de flor blanca, poma oxidada. La boca agradablement refrescant i tensa en primer lloc, a continuació, ofereix una gran quantitat de greix i de longitud. Els seductors aromes que es perceben al nas s’acompanyen de préssec groc i pinya.

A continuació tastarem un AOC Alsàcia Riesling 2013 Vibrations de Vignoble de RêveurUn vi fresc, sec, directe i amb una acidesa agradable a llimona. Un vi biodinàmic, vinificat en foudre, sense llevats comercials.

El quart vi va ser un AOC Alsàcia Gewurztramniner 2013 de Trimbach molt floral, elegant, amb un toc amarg.

Per finalitzar amb aquesta primera aproximació als vins de França, tastarem també del celler Trimbach un AOC Alsàcia Pinot Gris 2008 “Reserva personal”. En anys excepcionals, una selecció dels de les seves millors vinyes produeix un vi de major maduresa i una opulenta riquesa. El seu llarg desenvolupament és sinònim d’una gran atenció. Aquest vi de gran complexitat, greix i voluptuositat, també sap com mantenir una estructura sostinguda gràcies a la seva agradable vivacitat.

 

Celler de l’Oriol Artigues

mas2

 

El 2 de febrer, vam fer un tast dels vins de l’Oriol Artigues: La rumbera, Peça d’en Blanch i Mas Pellisser.

El seu vi més destacat es La Rumbera, el que produeix més i ven més. Té aquest nom per què és el més alegre de tots, un vi blanc molt fresc que entrava molt bé per boca, 80% pansa blanca 20% Garnatxa.

Del Peça d’en Blanch, vam provar les dues versions… En aquest cas, també eren uns vins blancs com la Rumbera, però aquests eren més clàssics.

El vi negre més destacat per mi va ser el Negre de Mas Pellisser, del 2014, de garnatxa amb aromes a fusta. El vermell amb aroma a xocolata.

Tots vins naturals sense additius, ni conservants.

 

Tast Vins Oriol Artigas 2 febrer

La setCveHKUuWIAAYom1mana passada vam estar tastant part dels vins del celler Oriol Artigas. Vam començar pels vins blancs, i vam acabar amb dos negres. El primer blanc que vam provar va ser la Rumbera, un vi Floral, fruita blanca, lichis. En boca elèctric, i molta frescor. 80% Pansa blanca i 20% Garnatxa. Després vam tastar els negres. Vam començar pel mas Pelliser, una garnatxa sencera , i amb fermentació amb bòta de 15 anys.  Tot seguit ens vam anar pel mas Pelliser 2014, un cupatge de garnatxa, syrah, merlot. En conclusió uns vins naturals, que em van agradar i que tornaria a provar.

TAST DE VINS: ORIOL ARTIGAS

El passat dijous dia 2 de Febrer de 2017 vam tastar a classe de viticultura la meitat de tots els vins elaborats pel nostre propi professor: l’Oriol Artigas. Vam començar amb els blancs, sent el primer La Rumbera. Un vi fresc i amb un grau alt d’acidesa, del qual podríem dir que és l’ampolla estrella.

IMG-20170207-WA0059

Seguidament vam tastar l’anomenat
Peça d’en blanch, de color més fosc que l’anterior i no tant fresc. També vam obrir les ampolles de Mas Pellisser, el vermell i el negre. El vermell tenia aromes de caramel i xocolata (recordant als dolços de la marca Twix), el negre a fusta i cafè.

twix-bite

TAST DEL VI “COMALATS 2004 (CABERNET SAUVIGNON)”

 

El passat divendres dia 20 de gener de 2017, a classe d’enologia, vam tastar un gran reserva del celler Comalats de l’any 2005. Es tracta d’un vi negre elaborat amb la varietat de Cabernet Sauvignon que va passar un any en bóta de roure francès i la resta de temps embotellat fins avui.

comalats-cabernet-sauvignon-reserva-vino-tinto-bio
Té les característiques pròpies d’un vi de reserva tot i que es troba en perfecte estat: Color vermell teula, olor intensa a; fruites confitades, fum, xocolata, fusta i alcohol, ja que la seva graduació és de 14,5%. En boca és un pèl amarg, persistent i agradable a més de tenir cos i una acidesa equilibrada. El Comalats reserva 2004 entra dins de la D.O. Costers del Segre la qual es situa a la comarca de la Segarra i té unes condicions climàtiques perfectes perquè maduri el raïm de les vinyes de Cabernet Sauvignon.

 

 

 

Vins i caves denominació d’origen penèdes

Tast i degustació a les vinyes

images
Mapa on és localitza la DO del Penèdes

La influència del sol i del mar Mediterrani fan del Penedès un territori privilegiat per al cultiu de la vinya, la  DO Penedès és àmplia i oberta i s’estén al llarg d’una gran franja de territori entre mar i muntanya.De la singularitat de la DO Penedès en resulta la diversitat dels seus vins. Mil sabors, aromes, cossos i estructures… són el fruit de les a diferències climàtiques, paisatgístiques i de la riquesa i varietat dels sòls que la conformen, tenyits del verd de les muntanyes i planes o del blau de les aigües mediterrànies.

images-1

A la zona del penedès és pot degustar, i maridar tots els tipus de vins i caves que surten d’aquesta magnífica zona, en aquesta localització és troba la l’Enoteca La Central  aquest establiment és molt més que una botiga convertida en paradís pels apassionats del vi.

És també una vermuteria i una vinateria, amb una àmplia terrassa on a banda de poder degustar vi i cava a copes, podeu triar entre una desena de vermuts, una vintena de conserves diverses, embotits ibèrics i una desena de plats guisats per als amants dels esmorzars de forquilla i ganivet o per a un bon dinar.

Façana de L’enoteca La Central

Els millors vins catalans 2017

Festa gran al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, que es va omplir amb la música dels vins catalans més excel·lents.  Una festa organitzada per La Guia de Vins de Catalunya 2017, que elaboren Silvia Naranjo i Jordi Alcover, per lliurar els premis als guanyadors d’aquesta edició. Més de 1.000 persones van passar per la presentació de la 9a edició de La Guia de Vins de Catalunya. La Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu es va omplir durant les més de 8 hores que va durar la festa, confirmant així l’interès creixent que desperten els vins de les DO Catalunya. Agents del món del vi, restaurants, sommeliers, prescriptors i premsa especialitza van ser-hi presents al showroom, que va comptar amb la participació de 90 cellers de totes les Denominacions d’Origen catalanes, i a on es van poder tastar els vins, caves i escumosos amb una puntuació superior als 9,50 punts en aquesta edició.

img_2343-min

img_2342-1-min

 

 

Vins catalans, cellers, do Montsant, Empordà, Priorat, Cava,

La jornada va arrencar amb l’acte de lliurament dels premis als Millors Vins del 2017 de la mà de Carles Xuriguera i Rafel Faixedas, conductors del programa Glops de TV3. Els premiats d’enguany han estat:

img_2335-min

img_2328-min

En les categories de premis honorífics:

  •   Premi La Guia 2017 Trajectòria: Josep Bujan.
  •   Premi La Guia 2017 Territori: Bodegas Puiggròs.
  •  Premi La Guia 2017 Futur: Aliances per la Terra.
  •  Premi La Guia 2017 Informació al Consumidor: Recaredo.

Any rere any, la festa de La Guia s’ha anant consolidant com a punt excepcional de trobada entre els professionals de la restauració i els elaboradors de vi. La presentació d’enguany va comptar també amb la presència de la majoria de les denominacions d’origen catalanes, així com de Salvador Puig, Director de l’INCAVI i Jordi Agràs, Director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.

 

Tast de vins i caves D.O Catalunya

 

 Aquest cap de setmana vaig poder tastar el Freixenet Meritum Brut Nature, un cava de qualitat en versió brut nature clàssic, produït en format d’ampolla especial.Aquesta versió, de D.O Cava, color groc daurat, a causa de la seva criança superior als 40 mesos. Les varietats usades són 40% Xarel·lo, 30% Parellada i 30% macabeu.Net i brillant, amb una bombolla fina ben integrada. Sobresurten els aromes de fruites madures mesclades amb sotils tons cítrics molt ben combinats amb notes de llevat de panificació.

També vam tastar dues versions de vi negre de la bodega Torres, que ens va recomanar la sommelier encarregada de vendre, anomenats Celeste i Mas la Plana, un tinto fino (Tempranillo) i un Cabernet Sauvignon.

0118729102774000g01011